[ad_1]
Adecco Group Institute, el centre d’estudis i divulgació del Grup Adecco, vol saber com és el grau potencial de satisfacció d’un mitjà ocupat en cada una de les comunitats autònomes espanyoles. Per ello presenta el Monitor Adecco de Oportunidades i Satisfacción en l’Empleo que, semestralment des de fa diez anys, aprofundeix en el grau de satisfacció, així com en les oportunitats laborals del mercat laboral.
Per a la realització de l’informació, s’ha de tenir en compte cinc àrees fonamentals en l’entorn laboral de les persones com a son la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d’ocupació i desenvolupament professional, la conciliació entre la vida personal i la professional i la conflictivitat laboral. . En total, es van analitzar 16 subvariables diferents[1]. En aquesta primera entrega del Monitor se centra en el primer apartat: salaris[2].
Monitor Adecco: Anàlisi global[3]
La puntuación global del Monitor Adecco ha patit en l’últim trimestre de l’any el seu tercer descens interanual consecutiu, algo que no va ocórrer des de 2013. En el quart trimestre de 2021, els 5,9 punts (la menor qualificació des de 2018), suposen un retrocés. interanual d’un 5,4%.
Encara que en una magnitud diferent, totes les comunitats autònomes han emperat les seves respectives puntuació. Cantabria i Navarra presenten els retrocesos més marcats, seguits de La Rioja i Galícia.
Durant el segon trimestre consecutiu, la Comunitat de Madrid ocupa la primera plaça, amb 6,9 punts i es manté com la millor autonomia per treballar. Catalunya, que fa un any es va trobar en el tercer lloc, s’ha mogut fins al segon lloc, al temps que Aragó ha quedat en la tercera posició (front a l’octava lloc que ocupava al final de 2020).
No hi ha canvis a les dues posicions més baixes: Canarias permanece en el último puesto, escoltada una vez más por Castilla-La Mancha. Tercera per la cola se situa a La Rioja, que ha descendit ocho peldaños en comparació amb el quart trimestre de 2020.
La remuneración española en el último año: nuevo máximo histórico
Continueu la recuperació del salari mig nacional després de la caiguda de 2020, quan la remuneració dels mitjans de comunicació es resintió per la gran quantitat d’assaltaris que reduirien els seus ingressos per estar en ERTE. El salario medio del conjunto de España ha tenido un incremento interanual de un 6,4%, que es el mayor avance desde el año 1993. Esta subida es superior al incremento del PIB en 2021 (+5%) y en el cuarto trimestre ( +5,2%). De tal manera, els seus actuals 1.749 euros mensuals[4] constituyen un nou màxim històric. Totes les autonomias han vist augmentar el seu salari mitjà.
Sense embargo, hi ha que aclarar que la magnitud de l’increment salarial està exagerada pel fet de que el salari mig del segon trimestre de 2020 ha estat el més baix dels últims 14 anys com a conseqüència dels ERTE.[5].
La Comunidad de Madrid segueix tenint el salari més elevat, amb una remuneració mitjana de 2.071 euros mensuals (+5,3% interanual), seguidament molt a prop, una vegada més, pel País Basc, amb un salari mitjà de 2.047 euros per mes (+4,9%). Les sigue Navarra, que tras un increment d’un 2,9%, assoleix els 1.887 euros/mes.
Catalunya conserva el quart puesto, amb un repunt significatiu interanual d’un 8,4%, que eleva el seu salari mig fins als 1.868 euros mensuals. Aquestes són les úniques regions que tenen un salari mitjà que superen els mitjans nacionals.
En el otro extremo, Canarias se mantiene en el último lugar (1.402 euros mensuales; a pesar de su incremento interanual de un 9,1%), quedando por debajo del salario medio de Extremadura (1.418 euros/mes; +5,4% ). La Región de Murcia s’ha col·locat tercera per la cola, amb una remuneració mitjana de 1.541 euros mensuals (+6%).
Paradójicamente, encara que les previsions econòmiques segueixen revisant i encara no es pot parlar d’una recuperació econòmica completa, en 14 autonomias el salari mitjà actual és el més alt que registren les estadístiques. Las excepciones son Canarias, Baleares y Cantabria.
El poder adquisitivo del salario: llejos del máximo de 2009
Quan es descuenta la inflació de l’evolució del salari mitjà, s’obté la variació del seu poder de compra. Considerant les variacions acumulades en els últims ocho trimestres (període que consideri el Monitor Adecco per analitzar les variacions del poder adquisitiu del salari)[6] pot versar que el salari mitjà del conjunt d’Espanya guanya en l’actualitat un 0,5% de poder de compra, quan un any enrere perdia l’1,3%.
Sense embargo, la recuperació del poder adquisitiu dels últims tres trimestres no s’aconsegueix per canviar el fet de que, des de 2010 fins aquí, només un 30% dels trimestres ha registrat millores. De hecho, el mayor poder adquisitivo de la serie histórica continua siendo el de 2009, cuando era un 6,9% mayor al actual.
El cas general, que comprèn a 7 regions, és el de aquelles que fa un any mostraven un descens en el poder de compra del salari mitjà i ara presenten un increment en el mateix. Dentro de este grupo de autonomías, la Comunidad de Madrid (+1,6%), Cataluña (+0,8%) y Aragón (+0,6%) mostren els resultats més benignos.
Hi ha quatre autonomias en les que el poder adquisitiu del seu salari mig fa un any i continua en descens ara. Se trata de Canarias (-7,2%), Balears (-4,6%), Cantàbria (-3,2%) i La Rioja (-0,8%).
Otras quatre comunitats presenten la situació opuesta: el seu salari mig ja guanyava poder de compra fa un any i ara continua augmentant-lo. Se trata de la Región de Murcia (+4%), Castella-la Manxa (+1,8%), Andalusia (+1%) i Galícia (+0,6%).
Les dues regions restants es caracteritzen perquè fa un any els seus salaris guanyaven poder de compra, però ara ho perden: Asturias (-0,1%) i Navarra (-0,7%).
Quan les variacions del poder de compra del salari mitjà que s’acumulen al llarg dels últims ocho trimestres s’expressen en termes d’euros en el lloc de fer-ho en porcentatges, les diferències s’aprecien millor.
En el cas del salari mig nacional, la ganancia d’un 0,5% del seu poder de compra equival a que el asalariat mig té, al cap d’un any, 103 euros més en el seu bolsillo de los que tenía hace dos años (hay que recordar que el Monitor pren en consideració els últims ocho trimestres per realitzar un mitjà).
Comparando, llavors, el poder de compra del salari mig del quart trimestre de 2019 amb el mateix trimestre de 2021, una vegada que les autonomias exhiben increments i les restants seis, pèrdues.
Entre las once regiones en las que el poder de compra del salario medio aumenta, hay cinco con ganancias superiores a los 150 euros anuales. Entre ellas, el cas más favorable es el de la Región de Murcia (711 euros anuales de mejora), seguido por los de la Comunidad de Madrid (394 euros de ganancia) y Castilla-La Mancha (el augment del poder de compra respecto al de desembre de 2019 equivale a 330 euros anuals).
En el extrem opuesto se encuentran otras cinco regiones en donde el recorte de poder de compra del salario medio es de más de 150 euros anuales. Els casos més desfavorables corresponen a Canàries i Balears, on la pèrdua és equivalent a, respectivament, 1.296 i 928 euros/any. Es dir que, a Canarias, un treballador mig ha perdut l’equivalent a una mensualitat i, a Balears, més de media mensualitat. Ambas comunitats autónomas han patit amb especial incidència les conseqüències de la crisi, pels efectes dels confinaments i la limitació de la mobilitat de potencials turistes nacionals i estrangers. Cantabria exhibe el tercer peor resultat, amb un retroceso equivalent a 650 euros anuals.
Las restantes siete comunidades presentes, siempre entre diciembre de 2019 y el mismo mes de 2021, variaciones en el poder de compra del salario medio inferior a 150 euros anuales, sea en uno u otro sentido. Galicia és la autonomia millor col·locada d’aquest grup, amb un benefici equivalent a 117 euros anuals, seguidament molt a prop d’Aragó, on l’increment en el poder de compra del seu salari mitjà equivalent a 115 euros/any. Asturias, en canvi, mostra el resultat menys favorable d’aquest grup, amb una pèrdua en el poder de compra de la remuneració mitjans de 31 euros anuals. Le sigue Extremadura, amb una revalorització de gairebé un euro a l’any.
Les dades anteriors mostren que al llarg dels últims dos anys s’han acumulat diferències en la variació del poder de compra del salari mitjà de les diferents autonomias de fins a 2.007 euros per any. Tal és el resultat de sumar l’increment observat a la Región de Murcia (711 euros/any, el més elevat) amb la pèrdua registrada a Canarias (1.296 euros/año).
Aun excloent el cas extraordinari dels archipiélagos, les diferencies acumulades entre autonomias siguen siendo considerables, assolint a 1.361 euros per any (suma de la ganancia murciana i la pèrdua cántabra, de 650 euros/any).
Per exemple, la capacitat de compra del salari mitjà català ha guanyat 118 euros anuals en comparació amb el País Basc, però ha perdut 217 euros/any en relació amb el de Madrid. Al mateix temps, el poder adquisitiu de la remuneració media madrileña ha guanyat l’equivalent a 277 euros/año en comparació amb la de Galicia, 214 euros amb relació al poder de compra del salari andaluz i 335 euros en relació amb el salari vasco.
Aquestes diferencies reflecteixen en gran mesura la desigual recuperació econòmica entre territoris succeïts al llarg de 2021.
[1] Ver Qué es el Monitor Adecco al final del document.
[2] En aquesta entrega es fa balanç dels resultats obtinguts durant el quart trimestre de 2021, en base a l’Encuesta de Població Activa (EPA), que publica trimestralment l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
[3] Anàlisi interanual: comparativa del quart trimestre de 2021 respecte al quart trimestre de 2020.
[4] A lo llarg de tot el present treball, quan es parla de “salarios” es fa referència al salari ordinari promedio, en termes bruts, publicat per l’INE. És dir, als pagaments de regularitat mensual, excloent pagas extraordinàries, hores extres i altres conceptes, abans de computar les retencions i deduccions que corresponguin. Siempre se fa referència als mitjans de comunicació dels últims quatre trimestres.
[5] Les persones en ERTE es consideren com a “ocupats” en les estadístiques oficials. Això fa que la prestació per desempleo que percepen (normalment un 30% inferior al salari normal) sea tomada com el seu salari, deprimint el valor mitjà de les remuneracions.
5 El análisis de la evolución del poder de compra del salario medio se refiere siempre a un período de 8 trimestres. Veure nota metodològica al final.
[ad_2]
